La Universitat digital, el repte de la igualtat en l’accés a l’educació i l’augment de la petjada medi-ambiental de les TIC han estat alguns dels temes tractats durant una sessió paral.lela de la Conferència Mundial sobre l’Educació Superior celebrada aquest passat mes d’agost a la UNESCO.
Mantenir l’actual situació pel que fa a la prestació de l’educació superior ja no serà possible a causa de l’explosió de la demanda a tot el món, així com per les novetats en qüestions com ara l’equitat, l’accessibilitat o la pertinença. Almenys així ho veu el Director general de Comunicació i Informació de la UNESCO, Abdul Waheed Khan, qui també considera que “el sistema educatiu tradicional ja no pot resoldre aquests problemes per si sol” i es demana si no hem de plantejar-nos les següents qüestions: “Les universitats avui dia arribaran a ser els dinosaures del demà? Hi haurà canvis importants en el contingut de l’aprenentatge?”
Didier Oillo, per la seva banda, creador i director de la Universitat Virtual de la Francofonia (Université virtuelle francophone) i un especialista en la introducció de les TIC per als sectors més pobres i marginats de la població, assegura que la Conferència Mundial sobre l’Educació Superior del 1998 ja havia reconegut el potencial i els reptes que representen els nous avenços tecnològics. “Des d’aleshores, les societats del coneixement han canviat considerablement i han desenvolupat molt la seva economia i la indústria. Ara compten amb les TIC, amb blocs i webs, amb xarxes socials com ara Twitter o Facebook, amb les videoconferències i els dispositius mòbils. A més, els joves ja dominen aquestes tècniques noves, però en canvi, aquest coneixement no el trobem en tots els docents “. Oillo considera que els papers estan evolucionant ràpidament en l’entorn virtual de l’aprenentatge: “Els professors tendiran a tasques més pròpies de mediador i els estudiants obtindran un major control sobre el seu propi aprenentatge”.
En tot cas, aquestes noves tecnologies també s’estan utilitzant per mirar d’integrar els països del Sud. I en aquest sentit, Pannakoek Fried, president de la ‘Athabasca Open University’ (Canadà) i el ‘Consell Internacional d’Educació Oberta i a Distància’ (CIED), reivindica els canvis que ja va proposar la Conferència del 1998, quan el món digital de la dècada dels noranta encara no estava realment connectat i quan les TIC es mantenien poc desenvolupades i amb una disponibilitat molt limitada. “En aquella època, els continguts no estaven disponibles, les cultures autóctones i minoritàries van ser marginades a Internet i l’anglès era l’idioma dominant”., va dir, “avui, en canvi, el món està sempre connectat i malgrat que les TIC segueixen sent distribuïdes de manera desigual a tot el món, estem veient canvis positius, com ara el llançament de l’ordinador de 100 euros. A més, les cultures minoritàries, finalment, tenen el seu lloc a la xarxa. L’anglès ha perdut part del seu domini amb l’afirmació d’altres idiomes”.
No obstant això, encara sorgeixen preguntes sobre la qualitat de l’aprenentatge ofert a través de les TIC i el fet que els materials dels països del nord encara siguin dominants, fet que comporta que no existeixi un veritable mercat dels recursos educatius locals del sud. “Els estudiants majors de 18 anys requereixen aprenentatges basats en les TIC i en cas que això no es pugui oferir, les institucions d’ensenyament tradicionals d’aquests països deixaran de tenir sentit.”, va advertir el professor Zheng Deming, que va presentar el projecte xinès a distància, un dels més antics i ben establerts de tot el món, el de la Televisió Universitaria de Xangai (STVU).
El STVU va començar a la dècada de 1960. Aquest projecte utilitzava la televisió per millorar l’accés a l’educació i ara fa servir les TIC per a prestar el mateix servei a 19 milions d’habitants a Xangai. Per adaptar-se al ràpid creixement del país, la Universitat va posar en marxa un pla amb l’objectiu de transformar la bretxa digital en oportunitats digitals. “Amb el desenvolupament del país, era urgent formar treballadors altament qualificat, capacitats per a exercir una força de treball enorme”, va dir el professor Zheng, President de STVU. “A més, calia assegurar-se que les persones grans poguessin tenir accés a programes d’aprenentatge durant tota la vida”. Actualment, el campus virtual xinès ofereix vuit programes per a diversos grups, que inclouen comunitats poc desenvolupades i grups desfavorits, 400 escoles rurals, una comunitat de 4 milions d’immigrants i el sector de les persones grans. L’any 2008, la STVU va ser un dels guanyadors del guardó de la UNESCO ‘Rey Hamad bin Isa Al Khalifa’ per a la utilització de les TIC en l’educació.
Per la seva banda, Braimoh Dele, professor de la Càtedra UNESCO i Director de l’Institut d’Aprenentatge Obert i Educació a Distància de la Universitat de Sud-àfrica (UNISA), va descriure les dificultats que afronten els estudiants i professors en un país que pateix de pobresa i serioses manques d’infraestructura, a més de profundes deficiències en el coneixement de les habilitats TIC. “Hi ha una bretxa entre la complexitat de la tecnologia disponible i els coneixements dels professors i estudiants. Tenim 300 000 estudiants i en la seva major part, reben educació oberta i a distància sense que hagin rebut cap formació prèvia en aquesta temàtica. A més, els mestres sovint adopten una postura conservadora cap als nous modes d’ensenyament. Alguns dels nostres estudiants són massa pobres per comprar un ordinador o disposen d’un ample de banda molt limitat a Internet, a part de les diverses censures que pateixen aquests països”.
Tanmateix, els beneficis de les TIC per a l’educació superior són evidents, donat que no depenen de la localització i permeten millorar l’accés a la cultura de molts sectors”, va dir Peter Hopkinson, Director de la Divisió d’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) de la Universitat de Bradford i líder del projecte de la universitat anomenat “Ecoversity”, que es proposa l’objectiu d’integrar l’ensenyament a distància a totes les institucions i en tots els aspectes de l’aprenentatge dels estudiants. “Fa quinze anys, molts nois no tenien ordinador ni Twitter o Facebook. Avui en dia, els estudiants no necessiten estar en un lloc especial per aprendre i poden utilitzar els podcasts de conferències o descarregar-se les lliçons als seus telèfons. A més, les biblioteques ja estan en línia i hi ha grans centres de gestió de dades, com ara Google.Hem de preguntar-nos si realment en el futur la gent encara anirà a la universitat, en el sentit que actualment entenem “.
A la conferència també es va tractar la preocupació que genera l’impacte medi-ambiental de les noves tecnologies, per a que ens fem una idea, ja supera al que provoca el trànsit aeri.També es van plantejar preocupacions respecte de la pèrdua potencial de la interacció entre els estudiants i els professors i entre els estudiants mateixos. “No hem d’oblidar que la ‘C’ de les TIC significa ‘Comunicació’. L’ensenyament no es pot fer sense la comunicació. La comunicació ha de servir per ajudar a l’educació superior “.
Font: UNESCO
Imatge: Flickr
