Connectar-se a Internet via Wifi a la plaça de la Porxada ja és possible. El servei és gratuït i dóna cobertura a tota la plaça. Té un cabdal de transferència de 512 kb, i està enfocat a la navegació.

La connexió a internet està limitada a determinats continguts. Per tant, no es permet la descàrrega massiva de continguts audiovisuals, l’ús de la telefonia IP ni la videoconferència i l’accés a pàgines web està limitat per motius ètics.

Granollers WiFi també es troba disponible a diversos equipaments públics durant el seu horari de funcionament, i les zones on és efectiva la connexió estan senyalitzades amb el distintiu G WiFi.

Biblioteca Can Pedrals
C/ Espí i  Grau, 2

Biblioteca Roca Umbert
C/ Enric Prat de la Riba, 77

La Troca. Centre de Cultura Popular i Tradicional
C/ Enric Prat de la Riba, 77

Centre Tecnològic i Universitari de Granollers
C/ Mare de Déu de Montserrat, 36

Centre Cívic Nord
C/Lledoner, 6

El Gra
Plaça de l’Esglèsia, 8

Ja podem fer un primer balanç del que està donant de si el bDigital Global Congress 2009 de Barcelona que aquest any ha estat dedicat especialment a debatre la influència que tindran en el futur les TIC en el dia a dia de les persones i les empreses.

L’onzena edició del bdigital Global Congress ha obert les seves portes amb la sessió dedicada a debatre el futur de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i el paper que aquestes jugaran en el dia a dia de les persones i les empreses.

La principal conclusió de la sessió ha estat la necessitat de fer arribar les TIC al teixit empresarial de les pimes. És clau per aconseguir una societat tecnològicament avançada que les petites i mitjanes empreses incorporin les tecnologies digitals i les facilitats i beneficis que aquestes aporten. En aquest sentit, Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, ha destacat la importància que siguin les pròpies pimes tecnològiques les que abasti d’aquesta tecnologia a la resta. “Hem de fer polítiques dirigides directament a les pimes perquè són un percentatge molt important del teixit empresarial català.”, ha comentat Jordi Bosch.

Juan María Porcar, director general de Fujitsu Services, ha anat més enllà en la seva exposició concretant que entre un 60 i un 70% de la despesa TIC d’una empresa és simplement per a les necessitats del dia a dia, no és una inversió en innovació o recerca. “Això ha de reduir-i ho han de fer les empreses subministradores de les TIC amb una oferta d’estalvi en tecnologies en el dia a dia. D’aquesta manera les pimes podran invertir en innovació i avançar “.

Però la incorporació de les TIC a les empreses també comporta els seus riscos. El principal és la seguretat. Igual que les TIC han avançat, també ho han fet les persones que pretenen saltar-se les barreres de seguretat. Avui en dia la figura de l’estudiant d’informàtica que secretament era un hacker ja ha desaparegut, ara són màfies organitzades les que pretenen burlar els sistemes de seguretat de les empreses.

José Antonio Baena, Chief Operating Officer d’Acens, ha recalcat que “si la pime no té recursos per lluitar contra aquestes màfies ha de buscar ajuda en socis i col laboradors externs que li proporcionin les eines adequades.”

Juntament amb Bosch, Porcar i Baena han participat en la sessió moderada pel periodista Víctor Amela, Pilar Conesa, Gerent Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Pascual, Account Executice d’EDS, i HP Company, Jaume Teodoro, director general de Lavinia, José Miguel González Aguilera, Director de l’Àrea de Desenvolupament d’Aplicacions de “la Caixa”, Alfred Escala, Vicepresident Financial Services Sector d’ IBM Espanya, Portugal, Grècia i Israel, Josep Morell, Comissionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informació de la Cambra de Comerç de Barcelona i Carlos Domingo, director d’Internet i multimèdia de Telefònica I + D i Director del centre de Telefónica R + D a Barcelona.

Pel que fa a la manera com afecten les TIC a la societat, a les persones en la seva vida quotidiana, Pilar Conesa ha aportat unes xifres molt reveladores: avui dia l’Ajuntament de Barcelona porta a terme mitjançant la seva web unes 500.000 tramitacions anuals, el que suposa un 30% del total. Així mateix, a Barcelona hi ha 400.000 documents d’identitat electrònics, tot i que reconeix que molt poca gent és conscient dels beneficis que aquest li comporta.

Seguint amb l’impacte de les TIC en la vida de les persones, Jaume Teodoro ha parlat del futur de la televisió. L’oferta de televisió es multiplicarà gràcies a la xarxa ia la TDT però no ho farà d’aquesta manera la demanda. Aquest panorama desembocarà en un augment exponencial de la fragmentació de la televisió, els canals temàtics i locals seran els que conformaran la televisió del futur.

El tema de la crisi també ha ocupat part de la sessió. Alguns dels ponents presents han destacat la importància d’entendre la crisi com una oportunitat, sempre tenint en compte els riscos que comporta. “La crisi ens donarà l’oportunitat de reinventar les nostres empreses mitjançant les TIC però les empreses que sobrevisquin a la crisi i no es reinventen segurament no sobreviuran a la postcrisis.”/ND

Un estudi el·laborat a 1.200 centres del territori espanyol (concertats, públics i privats) amb el títol ‘Tecnología Educativa 2008′, realitzat per la ‘Confederación Española de Centro de Enseñanza‘ (CECE) conclou que els centres educatius treballen “a dues velocitats” en l’ús de la tecnologia aplicada a l’ensenyament i assenyala la necessitat de portar a terme projectes de centre en la implantació de la tecnologia en l’escola. “L’experiència demostra que per a avançar en l’ús de les TIC en els centres és més important la formació dels professors i la concreció d’un projecte de centre, que donar diners i ordinadors”, va asseverar el director de l’Institut de Tècniques Educatives de la CECE, Mariano del Castillo, per a afegir que aquestes iniciatives “no han de fer-se des de dalt (Govern i administracions autonòmiques) a baix (centres), sinó al contrari, perquè anul·la la rendibilitat de les inversions”.

Tanmateix, la realitat és que gairebé el 40 per cent dels centres escolars no compten amb un pressupost específic per a noves tecnologies. No obstant això, el 58 per cent restant, a pesar de tenir-lo, bona part de la seva partida per a aquesta fi se situa per sota dels 6.000 euros; uns altres, menys de 600, i només per a pagar la connexió a Internet.

En aquest anàlisi, a més, s’evidencia la manca d’ordinadors que hi ha a disposició dels docents en el seu centre de treball, en contraposició amb els que tenen a la seva disposició els alumnes, el doble que els seus professors (7 equips). “És probable que el professor sigui un dels pocs treballadors amb estudis universitaris que avui dia no disposa d’un ordinador propi per a treballar”

Els col·legis públics en Secundària compten amb una mitjana de 119 ordinadors per centre -50 en classes ordinàries, 45 en aules d’informàtica, 19 en despatxos de professors, i sis per a tasques administratives- i disposen, a més, de 2,5 aules d’informàtica. Aquestes dades contrasten amb els centres de Primària públics, en els quals només hi ha 32 ordinadors per centre, és a dir la quarta part -14 en aules d’informàtica, 12 en aules ordinàries i tres en els despatxos-.

En el cas dels centres privats, tenen la meitat d’ordinadors que els públics de Secundària (52), la gran majoria dels quals (31) es troben a les aules d’informàtica. A les, en canvi, n’hi ha menys que en els centres públics de Primària i sis vegades menys que en els instituts.

L’estudi també examina la disponibilitat de connexions a Internet, a més del material de recolzament a les aules com els canons i les pissarres digitals que substituïxen, poc a poc, les tradicionals pissarres. Així, en molts centres disposen d’una o dues pissarres digitals instal·lades en classes escollides, “com si estiguessin calibrant les seves possibilitats i aprenent a utilitzar-les”. No obstant això, en altres col·legis la pissarra “està encara embalada”, ja que s’està esperant a l’etapa vacacional perquè el professorat es “familiaritzi” amb ella “amb tranquil·litat”.

La connexió a Internet és, segons els autors de l’estudi, “altre dels aspectes essencials” per a la implantació de les noves tecnologies en les escoles. De fet, la pràctica totalitat dels centres estan ‘connectats’ (99,6% dels enquestats). No obstant això, no són tants els quals tenen instruccions d’ús d’Internet (12,5%), ni tan sols restriccions a certes pàgines Web o seguretat.